Cueva'l Sidrón (Piloña)

Aquest important jaciment paleontològic asturià, és localitza dins d'un complex càrstic, que s'obre en calcàries cretàciques i conglomerats terciaris, amb deu entrades conegudes que s'agrupen en diferents sectors: el Sector de la Tomba, que inclou la cova i engolidor de la Tomba, el Sector de la Cabañina, que comprèn la cova i engolidor de la Cabañina i les coves del Sidrón, els pous d'Aura i el Sector de Salelagua, amb la cova i ressurgència de Salelagua.

El desenvolupament total topografiat és de 3.226 metres, i es distribueix en tres nivells: el nivell superior, sense circulació d'aigua, i compost per entrades i galeries fòssils elevades. El nivell intermedi, es localitza des de la Tomba fins a Salelagua, i constituït per una galeria principal de recorregut sinuós, amb morfologia variada i diferents seccions. A l'últim, el nivell inferior és només accessible en curts trams, recorregut per dos cursos d'aigua entre els claveguerons i la ressurgència de Salelagua. Interessats pels fenòmens de carstificació en conglomerats en climes diferents dels que tenim a casa nostra, ja fa anys que vam visitar aquest sistema, constatant que el major recorregut de la cavitat es desenvolupa en el tram calcari.

El 1994, Carlos Armando, Juan José i Francisco Javier del Rio, espeleòlegs xixonencs que exploraven una de les galeries de la cova van trobar les primeres restes humanes, que van resultar ser de neandertals d'uns quaranta mil anys d'antiguitat. S'ha trobat gran quantitat de material lític i ossi.

Les primeres restes trobades van ser una mandíbula completa, una hemimandíbula, i una sèrie de restes que són fragments de distintes parts del cos de distints individus. Datats entre 70 i 30 mil anys. També es van trobar abundants peces dentals.

De l'anàlisi de les restes d'ossos, els científics sostenen que aquestes restes representaven nou individus: a un bebè d'uns dos anys, a un nen, dos adolescents i a cinc adults .

Fins avui, la cueva'l Sidrón, ha aportat uns 1400 fragments ossis, entre ossos i dents, a més d'indústria lítiques i restes d'animals.

La importància d'aquesta cova també rau per haver aportat material fòssil de l'Home de Neandertal de molt bona qualitat. D'ell s'ha seqüenciat ADN mitocondrial.

El 6 de maig de 2010, la prestigiosa revista científica Nature donava a conèixer un estudi amb els resultats del projecte «Genoma Neandertal», en el que havia participat l'equip de la cova del Sidrón (Marco de la Rasilla, deixeble de Fortea, entre altres), que indicava que els neandertals es van encreuar amb els humans moderns poc més tard que aquests, que comparteixen entre un 1 i un 4% del ADN de l'homínid extingit, abandonessin el continent africà. Aquest descobriment enderrocava una de les premisses científiques fins llavors més admesa en donar a conèixer que sapiens i neandertals van tenir descendència malgrat no ser d'una mateixa espècie. Un fragment de fèmur d'un jove extret de la cova de Sidrón ha estat determinant per a la troballa de vincles entre neandertals i homes moderns.

CSIC

Més informació:

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/09/troballes-paleontologiques-la-cueval.html

http://videos.lavanguardia.es/20101221/54091656315/asi-son-los-analisis-de-los-fosiles-de-el-sidron.html